Aproximació a l'obra de l'escultor Ripollès Agustí Sala (v. 1694-1744)dels seus protagonistes / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, CarlesEn:
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2007-2008 (2009) , p. 83-114 : il. (
Aportacions i estudis)
Resums en català i anglès.
El nom d'Agustí Sala ja aparegué en lletra impresa a mitjan segle XIX, quan E. C. Girbal assignà a l'escultor l'autoria de la creu de pedra que actualment es conserva en el cementiri de Girona, l'única obra documentada del mestre ripollès que ha arribat fins als nostres dies. En el present article ens proposem complementar aquesta notícia i les publicades posteriorment amb dades extretes de la documentació de diferents arxius, per tal d'establir els trets fonamentals de la biografia d'Agustí Sala i de posar les bases del catàleg de la seva obra. Deixeble de Pau Costa, treballà en el taller d'aquest al costat de Pere Costa fins que l'any 1723, després d'una breu estada a Puigcerdà, s'establí a Girona, on assolí el grau de mestre escultor i construí l'esmentada creu de pedra i el retaule de la confraria de la Puríssima Sang. L'any 1726 concertà la construcció del retaule major de l'església parroquial de la Pera, obra que l'obligà a traslladar-se a aquesta població empordanesa, en la qual romangué la resta de la seva vida ocupat en diversos treballs, entre ells els que tingueren com a destinació l'església parroquial de Púbol, la confraria dels fadrins de Torroella de Montgrí, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda, l'església de Sant Lluc de Girona i la mateixa església parroquial de la Pera. Quan Agustí Sala morí, el seu taller passà a ser encapçalat per l'escultor Pau Carreras, casat l'any 1743 amb una filla del mestre.